Antonio G Nicolas
Trabajo tanto la escultura con materiales reciclados, como pinturas sobre lienzo o papel. Me inspira lo que veo a mi alrededor que me hace sonreír o llorar.
Soy entre otras cosas artista, el niño que copiaba los tebeos a los 4 años, que siempre estaba dibujando, que sabía de costura, de tejer, pero no sabía clavar un clavo. que fue buzo, decorador, comercial, educador, boxeador. El que pinta desde niño, el que plasma sus rebeldías y sueños.
Mi primera exposición individual fue en Lausana/CH en 1984. Desde entonces he expuesto solo o en colectivas en diferentes países europeos. Trabajo tanto en escultura con materiales reciclados como en pintura sobre lienzo o papel. Me inspiro en lo que veo a mi alrededor que me hace sonreír llorar me da rabia. Lo exprimo con sonrisa mas o menos sardónica.
Encara que el meu ofici i els meus estudis es van centrar en la música, no podria recordar la meva vida sense eines a la mà. De jove el meu pare em va ensenyar a treballar la fusta, des de llavors no he deixat d’experimentar, transformar i donar forma a les meves idees amb tot tipus de materials.
Al 2007 un marc de finestra antiga va arribar a les meves mans, vaig reproduir-hi amb materials originals i reciclats la façana del poble del meu company, un petit poble del Pirineu anomenat Ochagavia. Així va començar el meu projecte “Portes del Pirineu”. M’agrada creure que amb les meves obres contribueixo a cuidar el planeta, ja que els materials que faig servir: pedra, fusta, guix.... són reciclats i de reaprofitament, segons els materials que tinc a cada moment faig els diferents dissenys.
Em maravella veure com una finestra vella i bruta es converteix en una peça preciosa i torna a començar un nou cicle de vida; i com de les restes de pedra i fusta de diferents tallers que anirien a l’abocador en surten les meves obres. Normalment agafo detalls de portes, finestres, portalades .... dels diferents llocs que visito per fer les meves creacions, encara que alguna vegada reprodueixo la façana original
En les meves obres vull reflexar la fascinació
que sento per l'encant de les façanes dels petits pobles i dels barris antics
de les ciutats, tant de muntanya com de costa, amb les seves pedres irregulars
i gastades.
