Lentament aquesta vena artística va esculpint una forma de viure, una forma més de respirar per mi. Utilitzo materials que ja han tingut història, que ja han viscut. Quan els treballo intento donar-els-hi la importància o rellevància que havien tingut en el seu passat, és com si els tornés la "dignitat perduda". El ferro, la pedra, el vidre, la fusta... ja han tingut el seu període útil, jo els reciclo quan ja no són importants, quan ja no "valen" en el sentit estricte per la nostra societat. Intento, com una mare que dóna llum, fer enraonar aquests objectes inherts i donar-els-hi una nova vida, més enllà del que varen ser.
